Thursday 29 de April de 2010, 08:02:35

Pujar al Perdido és una de les clàssiques del Pirineu. És un d'aquests llocs emblemàtics que un dia o altre s'ha de fer. Nosaltres el vam pujar sense neu a l'escupidera, la qual cosa la fa més fàcil. Amb tot però cal recordar que ets a Alta Muntanya i que cal prendre les mesures necessàries per garantir la seguretat. És llarga i dura, però accessible alhora. Amb neu és tota una altra història.

Ja li teníem ganes de pujar d'una vegada al cim del Monte Perdido, al parc Nacional d'Ordesa. Així que van agafar les eines i cap a Torla s'ha dit. Arribem a Torla cap a les dotze del migdia i tenim la sort que de seguida trobem un bus que ens deixa en poc menys de mitja horeta a l'inici del nostre itinerari, és a dir, a la Pradera de Ordesa.

El lloc es magnífic ler l'esbarjo, famílies senceres  pugen fins aquí per tal de gaudir d'un espectacle bellíssim de muntanya.  Ara toca dinar, treiem uns entrepans i fem una queixalada abans de posar-nos en ruta. El camí és evident i no té pèrdua possible; per una pista en molt bon estat enfilem cap a les grades de Soaso. De primer es puja suaument i un xic més enllà la pujada es fa més ferma, encara que de molt bon portar. Anem seguint la pista, passem unes roques baumades força espectaculars mentre a la nostra dreta el soroll del riu ens acompanya durant gairebé tota l'estona. De mica en mica anem pujant fins que, després d'un tram planer ja divisem la part baixa de les graders. Realment són molt boniques, i es fins aquí on solen pujar una gran munió de gent; bé, potser fins una mica més amunt ( dalt de les ggrades) per tal d'admirar el magnífic Circ de Soaso.

Ens aturem una estona, fa calor i decidim de refrescar-nos una mica en unes aigües del tot transparents. Després de posar els peus en remull tornem a caminar, ara per un camí molt ben definit que travcessa el cirs i que ens acosta en una mitja horeta  al saltant deit de La Cola de Caballo. El salt d'aigua és espectacular i molt bonic. Aquí deixarem els darrers caminants ocasionals i començarem a enfilar la pujada al refugi de Góriz.

Tenim dues possibilitats, la primera passa per pujar les clavijas de soaso i que ens menarien directament dalt de la feixa del circ; nosaltres però decidim  fer un tomb a la dreta i per un camí molt ben marcat guanyar-ne el desnivell. Les clavijas, tot i no ser les de cotatuero, tenen el seu punt de risc, i per tant, qui les faci cap que vagi en compte. Bé , ara ja només ens queda arribar al refugi, i per això ens caldrà anar superant diversos contraforts que en una mica més d'una hora ens deixaran  al camp base ( és un dir) per pujar al Perdido. Ja< som a Góriz. Teníem reserva feta i per tant, lloc per dormir. Els que no en tenen  ja van equipats amb tendes i fan vivac pels voltants. Tot plegat, de la Pradera fins al refugi hi hem estat unes cinc hores i mitja ( amb descansos).

Ara toca reposar forces: sopem, gaudim de l'espectacle del lloc i aviat a dormir que demà hi tornem.

Ens llevem a quarts de set. De fet, no cal despertador, ja que aquesta és l'hora habitual  en què la majoria de gent del refugi posa els peus a terra. Baixem a esmorzar i fem una ullada al cel. El dia és clar i per tant no caldrà anar massa carregats per fer l'ascensió. Ja ens han dir que no calen grampons per pujar l'escupidera, així que encara alleugeriment més el pes. Són quarts de vuit quan comencem a enfilar les primeres rampes. Sortim recte des de la porta del refugi i amb un n res comencem a tombar cap a l'esquerra. El camí ja es va definint i mica en mica, i acompanyats de força gent anem pujant. En algun tram ens caldrà ajudar-nos de les mans ( sobretot en una canal que en cas que sigui molla pot tenir un punt de dificultat, però no és el cas). Després d'una hora aproximada de caminar arribem a l'anomenada ciutat de les pedres ( lloc de grans blocs però força plkaner). A partir d'aquí  la pujada es fa més ferma, travessem alguna gelera ( amb compte)on no calen grampons i enfilem de manera decidida fina arribar al llac Gelat ( Ibon Chelado en aragonès). Algunes ressenyes marquen que som a tres mil metres, però l'altímetre diu que encara no hi som. Bé, ens és igual. Ara ens queda el tros més durs i més divertit. Pugem un primer promontori de roca ( que en cas d'ésser gelat faria patir a qualsevol) i ens plantem davant mateix de l'escupidera. Home, ja es veu que amb neu ( que n'hi ha a la banda esquerra) és un lloc no massa recomanable si no vas ben equipat; però vaja el camí que hem de seguir  no hi ha ni rastre del blanc element.

Ens queden tgtres cents metres de desnivell amb una inclinació brutal, però això no és el pitjor. El més dur és que el terra està molt esmicolat i sovint hem de fer dues passes endavant i una endarrera.  Tant se val, hem de pujar igualment. Poc a poc ( per força) anem enfilant  cap al coll. Un cop a dalt, encara no som al cim, sinó que resten uns deu minuts ( a tot estirar) per un camí molt millor que el que acabem de deixar. Fa tres hores i deu minuts que hem sortit del refugi. Hem fet cim. La vista és magnífica: cilindre, marboré, brecha, soum, vignemale... No acabaríem. Mengem una queixalada, reposem una estona, fem fotos, ens regalem la vista  i ens disposem a baixar. Val a dir que amb les tres hores i deu minuts de pujada només hem parat uns deu minuts a llac gelat. Baixem l'escupidera  ( és més pesat baixar que pujar), i tornem al llac. Ara ens refresquem els peus i fem una estona de tertúilia amb d'altres muntanyecs que encara pugen. Anem desfén camí sense més novetats, bé veiem que encara hi ha molta gent que puja ( no entenc on van tan tard). Tres hores després del cim tornem a ser al refugi. Ara fem la cervesa, reposem una estona, refem la motxilla i avall. Ara només ens cal resseguir el camí de pujada. Hem decidit baixar per allà mateix ja que portem una bona colla d'hores caminant i encara ens en queden com a mínim quatre i mitja. I és així, gairebé cinc hores després tornem a ser a Pradera de Ordesa. Autobús i cap a Torla.  Portem unes onze hores i " pico" a les cames. Ja està bé per avui. Ara ens queden cinc hores de cotxe fins a Figueres. No res, un passeig.

añadir nuevo comentario

Excursionismo | Prepirineo

1 Comentarios

A tall d’introducció Una de les excursions més interessants que es poden fer per l’Alta Garrotxa, és, sense cap mena de dubte l’ascensió al cim del Comanegra. Les rutes per pujar-hi són diverses, però nosaltres n’hem escollit, segurament, la menys coneguda i menys emprada pels excursionistes de les nostres contrades. Sortirem de Rocabruna, i una bona part de l’itinerari el farem pel costat francès, fins assolir el cim després d’haver deixat enrera l’obaga i el cim de Bordellat. Només recordar-vos que tot i pertànyer administrativament a la comarca del Ripollès, és innegable que el Comanegra és part indissoluble de la unitat geològico-geogràfica que és l’Alta Garrotxa.

 

Aproximació

L’aproximació al lloc de sortida la farem per la carretera que sortint de Camprodon es dirigeix cap a Coll d’Ares per Molló. De fet però, abans d’arribar a Molló ens caldrà prendre un trencant a la dreta per arribar de seguida al nucli de Rocabruna ( agregat de Camprodon). Travessant el nucli urbà, i després d’un tram de baixada, abans de creuar un pont ja veurem uns rètols indicadors. En aquest petit pàrquing serà on deixarem el cotxe.

Full de ruta

00h 00m.- Aparquem el cotxe al lloc indicat i a l’altre costat de la carretera comencem a enfilar per una pista que ens mena a una antiga pedrera.

00h 03m. –Antiga Pedrera. El camí va pujant de manera molt suau per entre un bon grapat de boixos. Amb no gaire estona arribarem a un planer que caldrà travessar per tal de continuar per un corriol que de manera molt suau va guanyant alçada. El camí està molt fressat i no hi ha pèrdua possible. Després de fer una reblincola a l’esquerra ja podem divisar el nostre primer objectiu: el coll de Bocabartella. Anem pujant de manera continuada fins arribar al coll.

00h 35m.- Coll de Bocabartella. Així que arribem dalt del coll ja veiem la casa que porta el mateix nom just sota nostre. És una masia que per temps havia estat mig abandonada però que ara sembla torna a revifar. Si voleu, des del coll, i desplaçant-nos uns metres cap a la dreta podem veure l’objectiu final de la sortida: el Comanegra, però encara ens queda lluny. Des d’aquí ja veiem davant nostre el Coll de Malrem, al qual anirem tot vorejant la muntanya de la Sadella per un camí molt ben marcat amb marques verdes i blanques. Aquesta part de ruta és pràcticament planera, i arribar a Malrem no suposa sinó caminar uns vint o vint-i-cinc minuts més.

01h 00m.- Coll de Malrem. Aquest és un coll fronterer i així ens ho indica una tanca per les vaques. Ara ens caldrà passar al costat francès i, sense perdre alçada prendre un camí que surt per la dreta i es comença a enfilar suaument. De fet ja hi ha fites que ho indiquen, però per si de cas ens podem orientar també per un seguit de marques blaves i vermelles que trobarem un xic més endavant. Ara el camí es fa molt evident i en poca estona passarem per un parell de collets. Només ens cal anar seguint el corriol i les marques. Després del segon collet, el camí s’enfila de manera brusca per tal de guanyar alçada i arribar en fort pendent a un primer promontori, lloc on comença la carena( Serra Llarga) que tot seguit enfilarem.

01h 35m.- Carena. Havent guanyat una bona alçada, ara ens caldrà anar seguint la carena fins arribar als peus del Comanegra. Que ningú pensi però que és planera, sinó tot el contrari. Carenar es converteix en un puja i baixa per la cara nord, pér l’obaga, entre els faigs que ens acompanyen i que donen al paisatge el tret que el fa característic d’aquestes contrades. El camí puja fins assolir el poc marcat cim de Bordellat. A la nostra esquerra el regne del faig, a la dreta l’alzina; el contrast entre el nord i el sud.

02h 20m.- Cim del Bordellat. El camí comença a baixar de manera força evident, la qual cosa fa que ens plantegem que una estona o una altra ho haurem de recuperar. Continuem baixant fins arribar a la Collada Fonda, on el Comanegra se’ns mostra com una piràmide gairebé perfecta, enlairada, majestuosa. Pràcticament li besem els peus; uns minuts més i arribem al Pla de la Primavera. Ara sí, només ens queda l’ascensió final.

02h. 25m.- Pla de la Primavera. Per pujar al cim podem continuar seguint les marques blaves i vermelles, les quals planegen fins arribar a les basses de Monars, per des d’allí enfilar el darrer tram, o bé deixar les marques i pujar per l’ample caire per un itinerari evident, el qual ens menarà dalt de tot amb poc menys de quaranta minuts. La pujada és potent, dreta, feréstega en algun tram...Ja som a dalt.

03h 00m.- Cim del Comanegra. la vista, si fa bon dia, és esplèndida. Hom pot gaudir de pràcticament tota l’Alta Garrotxa, del Cabrerès, del Pirineu, les Torres de Cabrenç, el Taga, l’Albera i les Salines, el Montseny...Resseguim una per una les muntanyes, contemplant l’espectacle que un dia d’hivern clar i assolellat ha volgut oferir-nos.

La Tornada

En aquest itinerari, i a diferència dels altres, farem la tornada pel mateix lloc, per tant, el que ens caldrà serà només desfer camí, ara ja conegut, i tornar a gaudir de cadascun dels llocs que ja hem trepitjat. Tornarem al Bordellat, a Malrem i Bocabartella abans d’arribar de bell nou on tenim el cotxe. Finalment haurem caminat unes sis hores per un dels indrets més emblemàtics de la frontera entre l’Alta Garrotxa i la Catalunya Nord.

añadir nuevo comentario

Excursionismo | Prepirineo

2 Comentarios

A tall d’introducció El Bassegoda és, segurament, el cim més emblemàtic de l’Alta Garrotxa i la seva ascensió és fa gairebé obligada pels excursionistes que volen copsar la magnitud i la bellesa d’un territori inhòspit i ferésteg com n’hi ha pocs. L’itinerari que us proposem és llarg, però d’una bellesa excepcional i que ens permet de gaudir de tots els elements que conformen una de les unitats geològiques més interessants del nostre territori.

 

Aproximació

Començarem el nostre recorregut al Pont de Valentí. Per arribar-hi cal anar fins el municipi de Montagut i prendre llavors el trencant que ens ha de dur a Sadernes. Passem Sadernes i anem seguint per una pista forestal fins arribar a la cruïlla que mena a Can Gusti de Riu. Aquí aparcarem el cotxe.

Ruta/Horaris

00h 00m.- Pont de Valentí. Comencem el nostre itinerari seguint la pista que ens porta a la Muntada, però abans d’arribar-hi prenem , a la nostra dreta, el camí que va cap a Sant Aniol d’Aguja i que es troba indicat amb senyals verds i taronges. Al cap de poca estona arribarem a la resclosa de Gomarell.

00h 20m.- Resclosa de Gomarell. Un camí preciós ressegueix la riera en direcció a Sant Aniol. És un camí molt fressat, sovint entre roques, i que ens permet de fruir dels engorjats que la riera ens ofereix. Travessarem la llera abans d’arribar a una de les gorgues emblemàtiques del camí de Sant Aniol : la gorga de Citró.

00h 40m.- Gorja de Citró.- Hem canviat de marge i ara caminem per la dreta de la riera. Ens enfilem lleugerament i tornem a baixar, sempre amb el riu com a referència. Continuem seguint les marques, tornarem a travessar el riu i amb poca estona arribarem a una cruïlla on caldrà estar alerta, ja que ara ens caldrà prendre el GR11 que tomba a la nostra dreta.

00h 55m.- Cruïlla del Prat.- Aquí deixarem les marques que ens durien en poc més de deu minuts a Sant Aniol, per prendre el GR i baixar tot seguit per tal de travessar la riera de la Comella. En aquest punt hi trobem un rètol on s’indica que el Bassegoda es troba a 2 h. No sé qui va ser el valent que hi va posar el rètol, però creieu-me que les dues hores es converteixen ràpidament en tres.

Si fins ara el camí havia estat planer, ara la situació canvia radicalment. Travessem la riera i comencem a pujar en fortes reblincoles per entremig de roures i alzines. El camí és dur, tot i que hi han petites zones de descans. Ens trobem a l’obaga del Mas del Forn i anem seguint les marques del GR 11. Al cap d’una estona arribarem a un serrat on el camí es suavitza.

01h 35m.- Serrat del Saiol.- Aquest és un bon lloc per fer un petit descans i gaudir del paisatge que se’ns obre al nord, amb el Puig de les Canals a primer terme i els cingles del Martanyà a la nostra esquena. El camí planeja durant poca estona abans de travessar la tartera que baixa del Martanyà; una tartera que passem en diagonal i en lleugera pujada, sense cap dificultat, però que en èpoques de neu i glaçades caldria anar molt en compte. Tornem al bosc d’alzines, per l’obaga, per arribar amb uns estona més al Coll Roig, a 829 m.

01h 55m.- Coll Roig. Ara canviem completament el vessant de la muntanya; ens trobem als dominis de Principi, pas previ per enfilar definitivament el nostre objectiu. Continuem pel GR, ara planejant, ara fent puges i baixes de poca intensitat. A la nostra dreta ja podem veure el Bassegoda, molt enlairat encara i del qual ens en separa el Bac de Principi i les baumes del Cúnem. Nosaltres continuem seguint les marques molt ben definides i que no ens permeten cap possibilitat d’error. Anem arribant al Mas Principi, però abans veurem el trencant, a la nostra esquerra, que ens menaria a l’església de Sant Vicenç de Principi i a la serra de Banyadors. Travessarem un clot i en suau pujada arribarem al Mas.

02h 30m.- Mas de Principi. Completament en ruïnes, costa d’imaginar que per temps fos un lloc habitat, però aquesta és una constant que trobem repetidament per aquests monts de Déu. Anem seguint la nostra ruta, tot planejant més del que voldríem fins que tornem a travessar un altre clot, aquest més pronunciat que l’anterior i que després d’una curta pujada en deixa al peus del Corral de Principi.

02h. 45m.- Corral de Principi.- Un altre mas ruïnós on la vegetació s’ha ensenyorit de totes les estances que encara resten dempeus. El camí continua per l’esquerra, però ja avisem que ara puja de manera forta i continuada, per la qual cosa recomanem prendre-s’ho amb calma. Pugem de valent, reblincola rera reblincola, sense aixecar gaire el cap i fent lleugeres parades per anar fent un bufet. Finalment arribem a la pista forestal que ens caldrà seguir cap a la dreta fins arribar al Coll de Principi, on una placa damunt d’una pedra ens recorda la figura d’en Fonso de Lliurona, músic que fou l’amo i senyor de tot els aplecs haguts i per haver d’aquestes contrades.

03h 15m.- Coll de Principi ( 1127 m.).- Ara seguim la pista cap a la nostra dreta, la qual ens menaria cap a Coll de Bassegoda i l’església de Sant Miquel. Però no caldrà pas anar tan enllà, ja que pocs metres després del Coll, un rètol ja ens indica el camí que cal prendre per tal d’assolir el cim. Ara deixem les marques del GR per seguir per una pista en no massa bon estat cap el Pla de Bateria, avantsala del cim.

03h 30m.- Pla de Bateria.- Un pla magnífic que en època de bolets fa goig de fer-hi un tomb i d’omplir-ne el cistell. Ara ens trobem al peu mateix del Bassegoda, i per un camí evident, tot fent un tros de tartera, enfilem el darrer tram abans de la grimpada. La pujada torna a ser forta, sobretot perquè ja portem molta estona caminant, però el paisatge és espectacular. Continuem amunt, guanyant alçada molt ràpidament abans d’arribar a un petit planer que en un parell de minuts ens deixarà al peu de la roca final. Ara només ens cal grimpar una estona per un seguit de cadenes i ganxos que , sense dificultat però anant en compte, ens portaran per fi al cim del Bassegoda.

03h 55m.- Cim del Bassegoda. ( 1373 m. ) En un dia clar el paisatge és un bé de Déu; fent la volta podem gaudir del Roc de Fraussa i les Salines, les Alberes i el Puig Neulós, la badia de Roses, la serra del Mont i Malveí, el Ferran, Talaixà, Puig de Sant Marc, Pic de les Bruixes, Comanegra, Canigó, Montnegre... Enllà de l’horitzó, si el dia és clar es retalla també el Montgrí, les Gavarres i el Montseny... i un no acabar mai de cims del Pirineu dels quals els nostres ulls se’n regalen.

La Tornada

Desgrimpem el darrer tram, i un cop a la base del rocam, tombarem cap a la nostra dreta, en direcció contrària per on hem pujat. Fem la volta a la roca i en un parell o tres de minuts trobarem una cruïlla de camins ( poc marcats), els quals, tant l’un com l’altre ens servirien de camí de tornada. El que baixa per l’esquerra ens portaria cap a Coll de Riu per una tartera molt pronunciada, perdent alçada molt ràpidament tot travessant la zona dita de les Clopeteres. Un cop allí només hauríem de seguir la pista cap a la dreta.

Però nosaltres planejarem per sota del cim fins assolir el caire de la muntanya, dit de Comadells, on un camí força ben marcat – amb fites i marques verdes - ( tot i que de vegades cal estar alerta) ens portarà primer cap el Collet de Santa Maria, per baixar després cap a la Mare de Déu de les Agulles.

El caire de Comadells és bonic per la vista que ens ofereix sobre el Martanyà i el Tumany, i des d’on podem resseguir també una bona part de l’itinerari que hem fet de pujada. La baixada és un roquisser continuat, on cal anar en compte, però que no ofereix cap altra dificultat que no sigui la d’una baixada força pronunciada. Enllà del roquisser entrem el bosc per arribar tot seguit a la Mare de Déu de les Agulles.

05h 25m.- Mare de Déu de les Agulles. Bonica esglesiola ben restaurada que com moltes d’altres conforma una imatge típica de l’Alta Garrotxa. El camí que hem de seguir surt pràcticament de davant l’entrada de l’església. Anem baixant per entre bosc i en poc més d’un quart d’hora o vint minuts arribarem als plans de Can Gustí de Riu.

05h 45m.- Can Gustí de Riu. masia molt ben restaurada amb unes vistes esplèndides sobre tota la vall de Riu, el Bassegoda i el Martanyà. Ara només ens caldrà de cercar la pista, que baixa del coll de Bassegoda, - i que ens queda per sobre nostre,a l’esquerra - per tal de continuar baixant, tot passant per La Plana, abans d’enfilar el darrer tram de baixada i per on en una mitja horeta ens portarà fins on tenim aparcat el cotxe.

06h 30m.- Pont de Valentí. Aparcament.

añadir nuevo comentario