Ascensió aquest passat dissabte 24 de febrer a un dels cims de la cara sud del massís del Canigó (Vallespir Catalunya Nord), el Pic dels Sethomes (2.661 m). La pujada no la fem per la ruta normal dels Estables, sino que del coll de la Regina (1.762 m) ens enfilem al Serrat dels Miquelets, per arribar fins a la part superior del Pla Guillem. Els flanqueijos han estat complicats per la quantitat i escasa qualitat de la neu acumulada durant la setmana. Les raquetes apareixen just a la carena, passat lesperó més elevat de la serra. El refugi del coll de Bocacers està tancat i fermat, per tant no ens ofereix el més mínim aixopluc. Aturada a esmorzar i veure què fem. La boira sapodera de lentorn i encara amb raquetes ens apropem als peus de la pala (2.281 m). Les moltes fites de pedra ens ajuden a progressar, ja sense raquetes i sense grampons, ja que la neu no està gaire dura. Sobre el dia i podem gaudir duna vista sobre les muntanyes ripollesses dUlldeter. A mitja pala una agradable sorpresa, ens creuem amb el Jordi i la Cris, avui sense la Brush, que ens diuen que han fet cim però no han seguit la carena fins el doble cim de Rojà, doncs la climatologia no és gens propícia. Ens acomiadem daquests companys amb qui no havia coincidit de fa molts mesos i seguim la feixuga pujada. Els darrers metres tornen a presentar un bon gruix de neu sense transformar que dificulten el caminar, encara sense cap artilugi als peus. Arribada al cim, on el temps es torna a complicar i deixem els pics de Rojà per a una altra ocasió. Unes quantes fotografies i, un cop agrupats, baixem sense dilació, tota vegada que el temps torna a girar-se en contra. No ens tornem a posar les raquetes en tot el recorregut. La baixada lhavíem de fer pel coll de Bocacers en direcció a la Vall dels Estables, però la boira desaconsella aquesta possibilitat. Amb un gruix duns 10 cm de neu nova, tornem al refugi on parem a dinar sota un sol esplèndit. Decidim baixar en direcció a la vall per un llom còmode que la tanca a ponent, on hi ha llocs que la neu supera els 50 cm, però com està molt flonja, tampoc ens posem les raquetes i confiem en les polaines i els pantalons dhivern. Un cop al torrent trobem les traces que baixen del coll, que seguim, tot i que optem per no travessar les seves aigües i acabem en un petit barranc i una zona de grans rocs, on un servidor queda xop de cap a peus, sort que ens quedaven uns 800 m fins al coll de la Regina. Més endavant, abans dun pluviòmetre, retrobem el sender i acabem a la pista del refugi dels Estables, que queda uns metres a lesquerra. Sense més incidències, arribem als cotxes. Unes 8,30 hores de caminada, prop de 1.100 metres de desnivell positiu acumulat, amb una distància aproximada als 12 quilòmetres.
Galeria de fotos : http://www.madteam.net/fotografia/galeria.php/2857
Si quieres abrir una conversación nueva entra aqui