Foros
Rutas
Fotografa
Aadir resea
Subir trackESCALADA DOLOMITES - SPIGOLO DEL VELO - CIMA DE LA MADONNA (2.733m)
Escalada en roca
Zona: Dolomites PALE DE SAN MARTINO Autor: Pere Tutusaus
Enviar a tus amigos
Versin para impresinLa quantitat de guies “series” existents que la descriuen (present pràcticament a totes les seleccions d’escalada escollides de les Dolomites) és immensa.
Via constant i sostinguda en la seva dificultat i amb un pasatge molt cèlebre, l’esquerda (spacata) entre el segon pilastró i la paret terminal de l’esperó.
Aquesta via no fou escalada per nosaltres, penjo la ressenya tal i com la vàrem traduïr per si algú li pot interessar.
Desnivell d’escalada encordada: 400 m., (desnivell total: 560 m.)
Dificultat: D+ màx: V+ (A0) obl. V.
Temps previst: 5-7 hores.
Cartografia: Tabacco, f. 22 (1:25.000), Pale de San Martino
BIBLIOGRAFIA
PALE DE SAN MARTINO, C. Cima, Mediterranee, 1999, pàg. 188.
DOLOMITI, ITINERARI DE CRODA, F. Dragosei, Les guide de Alp, ed. Vivalda, 1999, pàg. 117.
DIMENSIONE QUARTO, G. Signoretti, Vivalda, 1994 -, pàg. PL3.
APROXIMACIÓ:
Des de Venecia hem d’arribar a San Martino de Castrozza (1.466 m.) son uns 150 km que podem fer en unes 2 hores.
Fem l’aproximació al Refugio VELO DELLA MADONNA (2.367 m.)
Caminada de 3 hores amb un desnivell de 900 m.
Dormim al Refugio.
Del Refugi del Velo, 2.367 m, prenem el sender i la ferrata cap el Refugi Pradidali.
Se segueix per 150 m. fins quasi on acaba, travessant una profunda gola sota la paret Nord de la Cima de la Madonna, fins trobar el peu del primer esperó a la nostra dreta.
Vint minuts des del refugi.
LA VIA:
L’esperó presenta diferents parts de pujada, ben distingibles de la base i també del Refugi del Velo:
a) Sòcol de roca dreta però ben articolada; 150 m. ca.
b) Primer esperó, prop de 100 m., ben individualitzat, separat del segon per una enforcadura de 5 m., sobre aquest primer esperó es desenvolupa la variant Zagonel, seguida normalment per evitar el camí de la via original que surt per la dreta fins a l’enforcadura (més fàcil, però més fatigós especialment amb les motxilles).
Per la base del primer esperó corre l’enorme cingle que talla la paret sud de la Cima de la Madonna.
Cap a la dreta i en 30 minuts, es pot arribar al canal de la via normal (és a dir el de la baixada) i utilitzar-la com a escapatòria.
c) Segon esperó. Extremadament vertical i exposat, té uns 100 m.; una enforcadura molt estreta el separa del cos principal (fàcilment visible des del refugi); aquí és on està la famosa esquerda (“spacatta”).
d) Tram final. Pas clau de la via que comença amb una paret vertical (50 metres) que no és fàcil, per arrampar-se després fins al cim (100 m. de roca fàcils).
DESCRIPCIÓ:
1) Sortim sense una via obligada, per roca estable i sense dificultat, tendint a la dreta, mirant d’arribar al fil de l’esperó. S’arriba al fil on trobem un tub d’aigua del refugi, òptim punt per muntar la R1.
45 m., IIº i IIIº. Neta.
2) Se segueix ara, pel fil de l’esperó per roca ara més arrampada guanyant una terrassa amb detritus sobre la qual es pot fer la R2.
45 m., IIº. (fins aquí es pot anar desencordat o en ensamble ). Neta
3) La roca es fa més dreta, però sempre ben “articolada” i estable. S’escala la paret immediatament a la dreta de l’esperó, sense via obligada, tendint de tota manera sempre lleugerament a la dreta per seguir les zones més fàcils i de roca extremadament sòlida.
Finalment, trobem un bon replà amb esquerdes per muntar la R3.
40 m., III°. Neta.
4) Es tendeix encara a la dreta per una rampa de roca sempre molt ben “aferrada”, arribant sota l’esperó del primer gendarme quasi a la vista de la gran feixa que talla la paret sud del monte.
Muntem la R4 a la base de l’esperó.
40 m., IIIº. Neta
Aquí comença la variant Zagonel, descrita en la ressenya.
La via original segueix a la dreta sortint en dos llargs fàcils a la gran terrassa detrítica que talla tota la paret Sud de la Cima de la Madonna.
A partir d’aquí, remunta el camí format entre les parets del primer gendarme i la paret principal (V-, molt cansat).
5) Variant Zagonel: s’escala directament el primer gendarme al llarg de l’esperó que mira el Refugi del Velo, primer per terreny dret i “articolat” (20 m., III+) i després sobre roca quasi vertical però ben “aferrada” i sòlida (10 m., IV 1pitó, 1pitó “L”).
Trobem una gran esquerda amb un cordino, la verticalitat minva una mica i s’arriba, per roca menys difícil, a la base del vertiginós tram vertical que porta cap a la cima del primer gendarme (10 m.,IV-); bon lloc per la R5 amb una anella.
40 m., III+, IV, IV-, 1 PITÓ, 1 PITÓ “L”, 1 PITÓ-REUNIÓ.
6) La paret sobre de nosaltres, extremadament compacta, és vertical i marcada per un diedre pronunciat que va lleugerament d’esquerra a dreta.
S’escalen directament els primers metres (5 m., V+/A0, 4 pitons), sortint-ne després a l’esquerra per anar més cap al centre de la paret (5 m., V/A0, 3 pitons).
Escalem recte apuntant al cim del gendarme sobre terreny vertical i exposat (5 m., IV+, 2 pitons) i remuntem un lleuger extraplom seguint els molts pitons fixats de dreta a esquerra (6 m., V+/A0, 5 pitons).
Trobarem la R6 en un petit punt de parada amb dos vells pitons (3 m., IV+).
Tirada molt sostinguda i cansada, però superable en bona part en A0.
25 m.,V+/A0, V/A0, IV+. V+/A0, IV+, 14 PITONS , 2 PITONS-REUNIÓ.
7) Es remunta l’últim breu tram vertical sobre l’esperó a la nostra dreta (4 m., IV), elevant-nos després per roca més fàcil cap al cim del primer gendarme, sempre pel fil del seu esperó (25 m., III, pas. IV-, 1 pitó).
Es rodeja el cim per l’esquerra amb breu moviment exposat, però no difícil (5 m., III+, 1 pitó “L”), escalant fins al cim per les fàcils roques que miren la Forcella del Porton (10 m., II°) fins a la R7.
45 m., IV, III, IV-, 1 PITÓ, 1 PITÓ “L”, 2 PITONS-REUNIÓ.
8) De la reunió sobre el cim del primer gendarme, rapelem cap a l’enforcadura que el separa del segon gendarme i sobre la qual surt a la dreta el camí de la via original.
Cal rapelar lleugerament a l’esquerra (mirant la Cima de la Madonna), ajudant-se amb un cordino que hi ha per sortir sobre el replà de l’enforcadura situat en el fons de l’esquerda “spaccatura”.
Rapel no molt còmode.
10 m. de rapel, 1 cordino. R8
9) De l’enforcadura s’aixeca sobre de nosaltres el vertiginós segon gendarme.
Ataquem la paret de sobre, més o menys pel mig, seguint una fissura superficial que talla amb característiques irregulars el mur de bellíssima i sòlida roca gris - taronja. (15 m., IV, pas. IV+, varies esquerdes).
Triem la via de sortida buscant els trams menys difícils de la paret vertical.
Seguim amb tendència recta pel centre de la paret (20 m., IV+, 3 pitons) i muntem la R9 (no molt còmode) sobre quatre vells pitons.
35 m., IV, IV+, 3 PITONS, varies esquerdes, 4 PITONS-REUNIÓ.
10) Seguim amb dificultat mantinguda i similar a la de la tirada precedent sempre sobre roca òptima, movent-nos primer lleugerament a la dreta (5 m., IV, 1 pitó), després a l’esquerra (5 m., IV, 1 pitó), utilitzant cintes llargues per evitar el fregament de les cordes, al llarg d’una “rigola” superficial.
Després, tornem a pujar pel dret la paret del segon gendarme, amb dificultat continuada i en completa exposició (12 m., IV+, 4 pitons dels quals 2 propers; possible reunió. però en posició incomoda).
Es passa lleugerament per l’esquerra l’últim tram lleugerament extraplomat (4 m., IV+, 2 pitons), assolint roca més arrampada que precedeix al cim del segon gendarme, on muntem la R10.
30 m., IV, IV+, 7 PITONS, 2 PITONS-REUNIÓ.
11) Remuntem ara més fàcilment l’últim tram del segon gendarme, tornant a pujar l’esquena rocosa, amb dificultat decreixent fins a guanyar-ne el cim, òptim punt per fer la R11.
30 m., IIIº, IIº, 2 PITONS-REUNIÓ.
12) Entre el segon gendarme i la paret principal, s’obre un estret tall que és possible superar amb la famosa esquerda (“spaccata”), de veritat bastant delicada; però és preferible baixar fàcilment desgrimpant fins el fons de l’esquerda (“spaccatura”) on es fa R12 molt còmodament.
5 m., IIº, 1 PITÓ-REUNIÓ.
13) L’escalada per tornar a pujar a nivell del cim del segon gendarme és difícil, però protegida per un bon pitó. S’escala la difícil paret blanca (4 m., V+, 1 pitó), guanyant la base de la petita fissura (accedint al mateix lloc on s’arriba per l’esquerda) que surt en diagonal de dreta a esquerra sobre mur vertical damunt, on trobem el pas clau de la via.
Aquesta fissura, s’escala directament, aguantant lleugerament a l’esquerra de la mateixa; (5 m., V, 1 pitó); el pas més dur és sobre un pitó amb cordino a la base de la fissura mateixa.
La fissura s’acaba i és perd en la paret, ara una mica més “articolata” (4 m., IV+, amb el meu pitó en “u” quasi al final de la fissura).
Seguim en vertical a través la magnifica paret amb dificultats sostingudes (20 m., IV+, 3 pitons), fins a un replà a la base del camí que condueix cap al cim (5 m., II) on muntem la R13.
40 m., V+, V, IV+, IIº, 6 PITONS, 2 PITONS-REUNIÓ.
14) S’escala el camí de damunt, en la primera part arrampat (5 m., III, 1 pitó), després més vertical (15 m., IV-)
També podem anar per l’esquerra de la paret, amb dificultat més o menys igual però sobre millor roca.
Sortim del camí, se segueix cap a la dreta per una rampa de roca fàcil, fent la R14 sota les ultimes rampes abans de la cresta final (15 m., IIIº, II°).
35 m., IIIº, IV-, IIIº, IIº, 1 PITÓ.
15) Sortim a l’esquerra per un diedre fàcil (5 m., IIIº), fins assolir el fil de la cresta (40 m., IIº) on muntem la R15.
45 m., IIIº, IIº. Neta.
16) Seguint la cresta, amb les traça de pas i fites, s’arriba al cim senyalat amb una petita Madonnina sobre un fita de pedra. R16.
70 m., Iº, II°. Neta.
BAIXADA
La baixada no és, en el seu conjunt difícil, però presenta alguns passos delicats.
Del cim seguim la cresta cap el Sass Maor, seguint les traça de pas i les fites fins arribar a la gran esquerda (“spaccatura”) on surt de nord el Camí Winkler (que seguirem en baixada a “doppie”).
En una altra esquerda, en l’altra paret, hi ha dues sagetes roses esborrades que indican cap al nord on es troba la primera instal.lació de rapel (amagada).
Cal travessar la fissura amb delicada “spaccata” (millor assegurar-se, ja que es necessita de tota manera utilitzar la corda per rapelar) i seguir la direcció indicada per les fletxes sobre roca no difícil però molt exposada i no gaire sòlida.
S’ arriba així, després de 8 m., a un replà en el vessant nord (el més baix de dos propers) sobre el qual hi ha l’instal.lació (una enorme anella de rapel).
1) Rapel de 20 m. fins el fons del cami (on es troba la segona instal.lació).
2) Rapel de 20 m. fins a una terrassa de grava, de la qual es desgrimpa, seguint les fletxes i les fites, primer cap a la dreta (mirant a la vall, 20 m., Iº, amb un pas de IIº) i després a l’esquerra (5 m., Iº), fins a la següent instal.lació.
També podem arribar fins aquesta instal.lació fent un rapel directe de 50 m., baixant en vertical alguns metres a la dreta (mirant a la vall) del fons del camí.
3) Rapel de 40 m. fins a les graves al nord del coll entre Sass Maor i Cima de la Madonna.
Amb una rapel de 25 m. s’arriba un replà del qual, seguint les fletxes, es desgrimpa amb un pas gens fàcil (5 m., III-), directament al coll.
Assolit el coll, baixem per 50 m. la canal direcció sud-est entre la Cima de la Madonna i el Sass Maor (traça de pas i fites).
Caminem sobre una característica roca que el tanca, portant-nos sobre la paret a esquerra on hi ha una instal.lació de rapel.
4) Rapel de 20 m. per baixar el tram format per blocs encastats en la canal; possible baixar desgrimpant per l’esquerra (15 m., II+).
La canal es biforca: cal seguir el ramal de la dreta (mirant a la vall) vigilant les fites, descendim desgrimpant algun pas (50 m., IIº).
Resseguim una esmolada cresteta rocosa que divideix de nou els dos ramals del canal.
Nosaltres restem a l’esquerra, rapelan a través traces de pas sobre “sfasciumi i massi”, fins a un nou tram format de “enormi macigni”.
5) Rapel de 20 m. de cordinos amb anella per evitar el tram amb “massi” (encara que és possible desgrimpar per l’esquerra; IIº).
Caminem alguns metres i sobre el costat dret del canal es troba l’última instal.lació de rapel que permet de superar per la dreta la paret que tanca l’accés.
6) Rapel de 20 m. fins “agli sfasciumi”.
D’aquest es baixa a la dreta per sender en 10 min. fins al visible Refugi del Velo;
2,15 hores des del cim.
Pots traduïr la ressenya:
Enviado por Aspavil el Friday 20 de October de 2006
Bravo!!!!! aixó si que son projectes e vacances!!!! moltes gracies per aquestes resenyes!!!!! ja se quin destí tinc l'estiu que ve!!!!
Amb aquestes vies, casi no cal ni mirar fer cap ferrata!!!
Llorenç
Enviado por Raul el Sunday 1 de June de 2008
Me parece estupenda la informacion que proporcionais, la pena es que no se catalan, gracias por limitar solo a los escaladores catalanes vuestra reseñas, es una buena forma de fomentar el montañismo.
Enviado por Kim el Monday 2 de June de 2008
Lástima que las reseñas en castellano no estén en ingles, francés y chino. Es también una buena forma de fomentar el montañismo.
Cada uno escribe como quiere. Raciones de tolerancia para desayunar, amigo Raul. Seguro que haces esfuerzos para entender las reseñas en italiano.
Enviado por Pere el Sunday 8 de June de 2008
Aquí tens una traductor del català al castellà, anglès, francès i alemany. Estic buscant al xinès, quan el trobi te'l paso. Ok?