Llarg 1. R0. Reunió a peu de via. (indicada amb una plaqueta).
Comença per una fisura offwidth de 6a o 6a+ d’uns 15 metres. (amb passet obligat i burraco per sortir de la fisura). Just al sortir de la fisura flanquejar uns altres 10 metres a l’esquerra fins a trobar la reunió.
Material accesori interessant que podem portar però que no arriva a ser imprescindible: Un friend C4.
Llarg 2. Sortim de reunió R1 de spits amb anella.
Bonic, Assegurat amb diversos claus i sobradament autoprotegible. El tram de passets de 6b ben protegit.
Poc després de sortir de la fisura, trobarem unes cordes fixes que creuen la via, (porten a la via Font). Seguir-les uns 5 metres cap a la derta i ens portarán a la mateixa reunió.
Material accesori interessant que podem portar però que no arriva a ser imprescindible: Un friend C4.
Llarg 3. Sortim de reunió R2 de Spits amb anella.
Inici de fisura interessant (assegurada amb claus). El llarg troba el seu punt més bonic al arribar a una petita placa que obliga a anar inicialment direcció a la dreta, i seguidament tornar a l’esquerra flanquejant per tornar a entrar a la fisura. (6b+ de placa ben assegurada amb dos bolts. Resta del llarg de tràmit per la fisura fins a la reunió.
Material accesori interessant de portar però que no arriva a ser imprescindible: Friends C1, C2 i C3.
Llarg 4 i 5. Sortim de reunió R3 de spits amb anella. Possibilitat d’empalmar els dos llargs (just però suficient) amb una corda de 60m. Comprobat perquè noslatres així ho hem fet.
Llarg amb alguns claus posats (de tràmit). Hi ha infinitat de possibilitats de autoprotegir. Amb tot, donat que nosaltres hem empalamat els dos llargs, hem autoprotegit poquissim, per no dir gens, per tal de no fer fregar les cordes. Amb aquesta mateixa intenció hem encintat els claus amb cintes llargues.
LL4. fisura amunt tendint a anar cap a l’esquerra. Cal anar amb compte amb alguna pedra suelta. III+ (o IV) si valorem la sensació de “yuyu” que dona alguna roca suelta... jejeje
LL5 seguir l’evidencia fins a el peu de la placa del LL6 que s’ens mostra a sobre nostre. III+ idem.
Reunions d’Spits amb anella
Material accesori interessant sense arrivar a esser imprescindible: Friends a dojo però sempre tenint en compte que com més posem, més fregament de corda...
Llarg 6. Sortim de reunió R6 de spits amb anella. Llarg de 6c preciós, homogeni i mantingut. Via amb un verdader final Feliç.
Fisura vertical de més de 40 m. Mantinguda i molt ben assegurada amb bolts i spits.
No cal autoasegurar gens ni altre material que les 18 cintes.
(Jo personalment he parat a reposar en un pas: Concretament he desfondat tontament moltes forces per superar amb seguretat el primer desplomet evident que hi ha... i després de superar-lo, burraco he descobert que encara quedaba molt de llarg per a fer... Les forces m’han fet figa poc a poc després... I més amunt doncs, no he sapigut evitar de penjar-me un cop a descansar).
Per tant... important saber escalar reposant en aquest llarg... jejeje
Per millor comprensió, copío aqui dos piades de companys que descriuen molt emotivament la impressió d’aquest últim llarg. Val la pena, jejeje:
Tranki: IM-PRE-SIO-NANT. 52 mts de flipe...fissura evrtical que es fa bé ( algun canto a la dreta)...si vols pots completar amb lgun friuend mig-gran, però ni cal, esta cosit a bolts...és la cirereta del pastís...vaig al.lucinar...crec que és un dels millors llargs del pedra..pura continuïtat. xapat a mort, amb l’ambient i cap pas extrem...no sé bow, allà em va agradar molt escalar...molt...m’hagués agradat obrir aquesta via i aquest llarg especialment...
Ferran Guerrero: Bueno y llegamos a la guinda del pastel una fisura con un pequeño desplome de 5º a 10º y algún resalte, cosida a parabolts de 8 mm, 10 mm y algún spit, 45 metros de disfrutar tirando de buen canto y flotando sobre el patio, se puede completar con algún friend, no necesario ya que esta cosido, serán necesarias unas 18 a 20 cintas, yo como hice corto me las iba saltando y quitando.
Un largo antológico de libro, a cualquiera le hubiese gustado encontrar esta fisura y abrirla el, se disfruta y se escala bien, no tiene ningún paso obligado es una escalada homogenea, una vez sales de la fisura te encuentras con la reunión en la cara.
Al llegar sorpresa el bote de registro, que ilusión hacia años que no encontraba uno, ojeando, veo caras conocidas que han repetido la vía , Tranki, Iban el Terrible, etc, dejamos nuestro granito de arena y a buscar el descenso
DESCENS: A o B
Conèc dos maneres diferents:
A) Directament i a peu per les Costes d’en Dou. (Per aquesta via ressenyada no l’aconsello)
B) Jo recomano per REAPEL. Bolts amb anella.
(Tal hi com ho hem fet nosaltres avui, doncs el rapel ens portarà i deixarà ràpidament quasi a peu de via). D’aquesta manera podem deixar les motxilles a peu de via i recuperarles després de baixar sense carregar coses de més.
Per trobar l’inici del Rapel: Un cop arrivats al cim del pollegó, (crestejar direcció a Gosol o Sud) Per la cresta evident i fàcil que tomba cap a la dreta. (A més a més, de tant en tant, hi ha unes marques vermelles pintades a terra que us asseguraran que aneu bé). Quan la cresta s’acaba, trobareu les anelles de rapel. Baixar per la bretxa o fisura.
Hi ha tres reunions (la de Cim i dues intermitges) però si aneu amb compte de no liar les cordes amb les fisures o sortints de roca, podeu saltar la segona tranquilament. (nosaltres hem baixat amb les cordes de 60 m i només amb els 2 rapels). Suficient.
APROXIMACIÓ:
Des del Refugi de Lluis Estasen: Seguir el PR C-123. (marcadissim amb fites groc-blanc) fins a trobar la propia tartera del Pedraforca. Creuar del tot la tartera. Pujar pel “caminet” de l’esquerra de la tertera. El peu de via (podriem dir resumint) és molt pròxim a l’enforcadura de dalt de tot: Així doncs... apali i amunt!.
PD. Un agraiment molt especial a la meva Susi i la Laia, perquè fent de cangurs... ens han regalat un dia tangt explèndit. Smuaksssss!.