Foros
Rutas
Fotografa
Aadir resea
Subir trackAscensió als Pics de Salòria (2789 m), Bassiets (2760 m) i Torre de Cabús (2778 m)
Excursionismo
Zona: Pirineo Alt Urgell Autor: Betriacum
Enviar a tus amigos
Versin para impresin
Pujant pel barranc d'Os amb la cresta del Salòria al fons
Segon torrent que davalla dels Plans de la Regina
Coll de Conflent amb el niu de metralladores a la dreta
Os de Civís des del coll de Conflent
Cresta i Salòria Oriental, Bassiets i Torre de Cabús des del Salòria (2789 m)
Dificultat: fàcil, però cal tenir en compte que en la major part del recorregut no hi ha camí ni cap altra mena de marca, tret de quatre o cinc fites. Per tant, cal tenir experiència en muntanya i en interpretar mapes. Cal passar una cresta una mica exposada (cordino útil). Bona forma física.
Desnivell: 1300 m.
Horari: entre 5 i 7 hores, depenent de la nostra condició física. Els temps són orientatius i no s’han tingut en compte les aturades
Aproximació: des de La Seu d’Urgell, prenem la carretera N-145 en direcció a Andorra. Creuem la frontera i seguim en direcció nord per la CG-1 fins a Sant Julià de Lòria. A la sortida de Sant Julià, en una glorieta, prenem a mà esquerra la CS-110 en direcció a Aixovall, Bixessarri i Os de Civís. Travessem Aixovall, al costat mateix de la rotonda, i seguim la carretera en direcció Bixessarri. Després d’aquest, més o menys al quilòmetre sis, tornem a entrar en territori català. Dos quilòmetres després, arribem a Os de Civís i seguim la carretera asfaltada que du a l’Hostal d’Os de Civís i a les Bordes de Conflent (hi ha un rètol amb el nom d’aquestes bordes). La carretera puja fent llaçades fins al modern hostal, on podrem aparcar el cotxe.
0.00 h.: Sortim de l’aparcament (1700 m) seguint la pista que du a Civís i a les Bordes de Conflent (també conegudes com a refugi del Salòria). Veurem una petita borda a mà esquerra.
0.05 h.: En una pronunciada corba a l’esquerra, agafem un pista més estreta a la dreta. És la que mena a les Bordes de Conflent passant pel coll d’aquest nom. És apta per a vehicles tot terreny; per tant, l’excursió pot escurçar-se arribant en vehicle al Coll de Conflent, punt en què s’inicia la vertadera ascensió. La pista s’endinsa, en direcció oest, en el barranc d’Os, que identificarem perfectament per l’espès bosc de pins i el torrent que ens queda a mà dreta. Seguirem per tant per aquesta pista sense fer cas d’un trencall que més endavant trobarem a mà dreta. En el nostre recorregut, travessarem un torrentet que creua la pista d’esquerra a dreta.
0.22 h.: Just abans d’arribar a una corba a l’esquerra, veurem una pista secundària que es dirigeix cap al fons del barranc i ens apropa al torrent. La prenem i la seguim en direcció oest. La pista s’anirà esborrant fins a convertir-se en un corriol. Anirem guanyant alçada remuntant el barranc i trobarem alguna fita que ens servirà per no abandonar el camí correcte per altres d’oberts pel bestiar, freqüents en aquesta zona. A mesura que anem pujant el corriol acabarà d’esborrar-se. Cal progressar en mig dels prats i zones amb més pins i matolls, deixant sempre el torrent a la nostra dreta. Aviat arribarem a l’alçada d’un dels torrents que davalla dels cims del nord i s’uneix amb el que hem estat seguint. Cal no seguir els corriols del bestiar i mantenir-nos amb el torrent a la dreta. La vall de la que baixa aquest primer curs d’aigua serà la que seguirem en el camí de retorn.
0.35 h.: Veiem un segon torrent que davalla del nord, concretament de l’embut que formen els dos Salòria i el Bassiets, fent salts d’aigua. Davant nostre ja albirarem el coll de Conflent, perfectament identificable pel color verd del prat que hi ha, i el vessant sud de la carena del Salòria. Seguim progressant cap a l’oest sense allunyar-nos del barranc. Ara, el torrent que hem estat seguint ha minvat molt de cabal, car el curs que l’alimenta amb més aigua és el que acabem de deixar fent els salts d’aigua. Quan el terreny ens ho permeti, (ja que en alguns moments serà prou abrupte) ens podem apropar a aquest rierol i seguir just pel seu costat dret o esquerre. El riuet acabarà per desaparéixer. Aviat albirarem un niu de metralladores cap a la dreta. Es tracta d’un dels molts búnkers que es construïren en acabar la Guerra Civil per a combatre les incursions del Maquis. Aquest conjunt de fortificacions eren popularment conegudes com a “línia Gutiérrez”, clara referència satírica a la línia Maginot, construïda per França després de la Primera Guerra Mundial.
1.00 h.: Després de passar un filat per al bestiar i de deixar el niu de la “línia Gutiérrez” arribarem al coll de Conflent (2154 m). Convé fer aquesta última part de la pujada decantant-nos cap a la dreta, per exemple, en direcció al niu, ja que així iniciarem l’ascensió per la carena havent agafat certa alçària. Des del coll, doncs, avancem en direcció nord i iniciem la pujada per aquesta costeruda carena. Podem prendre com a referència uns blocs de pedra que veurem cap a la primera meitat del recorregut. La pujada és dura i penosa pel desnivell i pels alts matolls (fins a mitja cama) que poblen el pendent. Podem mirar de cercar corriols del bestiar per a progressar amb més comoditat, però sovint es perden i haurem d’obrir-nos pas a través de l’espessor de la malesa. A la nostra dreta observarem l’embut que formen els pics de Salòria, amb els Plans de la Regina al bell mig, i els rierols que alimenten el torrent que hem vist fent salts. A poc a poc, els matolls aniran desapareixent i la pujada se suavitzarà. La carena es fa estreta i cerquem els passos pel vessant dret, més fàcils que per l’esquerra. De tant en tant, trobarem alguna fita.
2.00 h.: Després d’una zona amb una petita tartera rocallosa assolirem el cim del Salòria (2789 m).Un piló geodèsic amb una placa amb uns versos del “Canigó” de Mn. Cinto Verdaguer ens confirmaran la nostra primera ascensió. El cim presenta magnífiques panoràmiques en tots els punts; si anem donant la volta a l’horitzó, albirarem a ponent el Tossal de l’Orri, amb les dues altes antenes de televisió; al nord, la Maladeta, el Sotllo i la Pica d’Estats seran perfectament visibles; cap al sud, la Serra del Cadí, i al sud-est, Puigpedrós i Tossa Plana de Lles, entre molts d’altres. La nostra excursió a partir d’aquí resseguirà la carena en direcció nord-est (dreta) fins als cims de Bassiets i Torre de Cabús. Així doncs, reprenem el trajecte per la cresta, cada vegada més escarpada. Ens haurem d’ajudar de les mans per passar alguns trams. Ara els passos més fàcils els trobarem al marge esquerra (nord), tot i que cadascú pot optar per l’opció que més li convingui. Baixarem a un coll i després el remuntarem fins assolir un nou cim.
2.30 h.: Salòria Oriental (2764 m). Es tracta del cim que queda entre el Salòria i el Bassiets. A moltes cartografies no apareix com a tal, tot i que destaca de la resta de la carena. Seguim la travessa per la cresta, decantant-nos ara cap el marge dret, molt més suau i fàcil que l’esquerra. Cerquem els millors passos entre roques i gleva dirigint-nos cap al cim de Bassiets que apareix davant nostre. També veiem més cap a l’est el coll i la Torre de Cabús, que destaca per l’alta fita de pedres que hi ha al seu cim. Si volem evitar pujar al Bassiets, podem flanquejar pel pendent de la capçalera de la vall on ens trobem i anar a cercar directament el coll de la Torre de Cabús, molt evident davant nostre. En el meu cas, he preferit mantenir-me en el cordal carener sense perdre alçada, fins a un petit coll per remuntar cap al cim de Bassiets.
2.50 h.: Bassiets (2760 m). Al nostres peus, en direcció nord, se’ns obre una nova vall, on es troba el poble de Tor, famós per les disputes entre veïns per quedar-se amb la muntanya del mateix nom i que no van acabar massa bé. Prosseguim pel cordal carener de la dreta en baixada fins a un coll on en època de desglaç s’hi forma una bassa. Després remuntem de nou carena amunt per assolir la Torre de Cabús.
3.10 h.: Torre de Cabús (2778 m), segon cim més alt de l’Alt Urgell, amb una curiosa fita. Per al descens, tenim dues opcions. La primera passa per desfer el camí fet. La segona, consisteix a resseguir el contrafort sud de la Torre de Cabús fins arribar al barranc d’Os. Nosaltres seguirem aquesta segona opció. Per tant, des del cim, ens encararem cap al sud (podem agafar la Serra del Cadí com a punt de referència) i, deixant el contrafort de l’esquerra, ens dirigirem cap al fons del barranc d’Os. A la nostra dreta ha de quedar l’embut i vall que tenen com a capçalera la Torre de Cabús, Bassiets i Salòria oriental. La baixada presenta a voltes un fort desnivell, a voltes pendents més suaus. L’alta gleva anirà deixant pas a matolls i pins a mesura que anem perdent alçada. Sovint veurem que el cordal es divideix en nous contraforts. Cal que ens mantinguem sempre en el de la dreta, sense perdre la referència de la vall que tenim en aquest costat. Aquesta s’anirà fent més estreta i la presència, a la dreta, del torrent que per ella hi davalla serà més evident. Recordem que aquest és el primer torrent que quan pujàvem hem trobat procedent del nord. Hem de tenir en compte que no trobarem cap camí ni senyal. Convé anar buscant els millors passos que, en general no presentaran complicacions. Al fons de la vall veurem un dels prats pels que hem passat en el nostre itinerari de pujada. Aquest pot ser el punt de referència per a evitar decantar-nos massa a l’esquerra.
4.10 h.: Quan ja estem gairebé al fons de la vall, anirem a cercar un pas per creuar el torrent. Per tant, deixarem la carena i ens dirigirem cap al torrent en franca davallada pel talús de ponent. És el tram que pot presentar més complicacions per l’abundant presència de pins i matolls baixos. Corriols de bestiar poden ajudar a arribar al torrent. Intentarem creuar el torrent el més a prop possible de la confluència d’aquest amb el que davalla pel barranc d’Os. Per tant, creuarem primer el torrent que hem tingut durant tot el descens a la nostra dreta i després, una mica més amunt (oest) el que davalla en direcció est cap a Os de Civís pel mig del barranc. Hi ha evidents corriols oberts pel bestiar que són els que hem de seguir. Situats ara amb el torrent del barranc d’Os a l’esquerra i encarats cap a Os de Civís (est), anirem a cercar el corriol per on hem vingut, que ens ha de menar a la pista i a l’hostal on hem deixat el cotxe.
4.33 h.: Aparcament de l’Hostal d’Os de Civís.
Aquesta ressenya és fruit de l’excursió realitzada el 2 de juny de 2007. Per a fer-la, vaig seguir les indicacions del llibre “Circuits d’alta muntanya pel Pirineu occidental català” (Manel Figuera, Cossetània edicions). Si la voleu fer, recomano que seguiu, a banda de la meva, la descripció d’aquest llibre, molt més precisa i acurada.
Fotos a: