Desnivell acumulat: 700 m.
Època: tot l'any. A l'hivern és recomanable fer-lo amb botes de muntanya, car podem trobar neu i glaç. Si ha nevat molt, el tram de corriol estarà molt desdibuixat (raquetes de neu aconsellables). En altres estacions, es pot fer amb esportives de muntanya. Trobarem aigua al santuari del Boscal i a Ansovell.
Horari: entre quatre i cinc hores, sense aturades, depenent de la nostra forma fÃsica. La pujada final es fa una mica dura. Podeu fer-lo en sentit invers al descrit.
Punt de partida: A La Seu d'Urgell, anem a cercar el Parc OlÃmpic del Segre. Travessem el Segre pel pont conegut com "La Palanca" i prenem la carretera en direcció Artedó i Tuixent. Després del poblet de Cerc, hem de seguir en direcció a Artedó i deixar el trencall a mà dreta que va a Adraén i Tuixent.
Km. 8: Artedó. Seguim la carretera asfaltada en direcció est cap a Vilanova de Banat.
Km. 16: Vilanova de Banat. TÃpic poble de muntanya de l'Alt Urgell. D'origen medieval, ha sofert un espectacular canvi els últims deu anys, doncs s'hi han restaurat moltes cases de pagès com a segones residències. Val la pena passejar per l'interior.
0.00 h: Vilanova de Banat (1240 m.). Deixem el cotxe a l'entrada de Vilanova davant d'uns contenidors de brossa i prenem la pista que en direcció sud va cap a la Serra del CadÃ. No hem de seguir l'itinerari de BTT de la "Volta a Lletó" sinó el camà que en baixada molt suau s'endinsa en la vall de Vilanova. De fet, estem seguint el GR 3, tot i que al poble no hi veurem cap marca.
0.30 h: barrera amb la primera marca vermella i blanca del GR 3. La passem i després seguim la pista de l'esquerra. La de la dreta ens duria a la casa de pagès de Ca'l Pei. Després del trencall trobarem una altra marca del GR.
0.45 h: riu de Vilanova. Travessem el torrent per les pedres que sobresurten. Tot seguit veurem tres cotxes antics abandonats i mig desballestats. Per primera vegada el camà fa pujada.
1.00 h: La Molina de Lletó (1200 m.). MagnÃfica casa pairal abandonada. Ubicada als peus mateixos de la serralada del CadÃ, està en un paratge força pintoresc i les vistes a la serra són magnÃfiques. Té una capelleta del tot derruïda dedicada a Sant Roc. Si entreu a l'hort de la part posterior de la casa, pel portal que hi ha al costat de la capella, veureu el sostre d'un cotxe penjat a la paret.
Seguim el camà però de seguida trobarem una fita de pedres a mà esquerra i les marques del GR. Cal abandonar la pista que segueix en direcció sud i desviar-nos cap a l'est (esquerra) seguint el corriol amb les marques del GR. Cal estar molt atents perquè el sender està molt desdibuixat, sobretot quan ens endinsem en el bosc, i no hem de perdre de vista les marques blanques i vermelles que ara ens faran de guia. Forta pujada. Veurem el poble de Lletó i Ca'l Pei a l'altra banda de la vall.
Superarem una collada i en algun moment ja albirarem el santuari del Boscal entre el bosc.
Més o menys a mig camà entre la Molina de Lletó i el santuari entrarem en un ample prat amb una borda abandonada i mig derruïda al mig: es tracta de la borda de Videlles. Seguim el corriol que s'anirà fent més ample fins a convertir-se en una pista forestal. Podem trobar algun trencall obert per fer llenya. Hem de seguir sempre la pista principal i les marques del GR.
1.45 h: santuari de la Mare de Déu del Boscal (1469 m.). Situat en mig d'una ampla esplanada, ha estat restaurat i és un dels més grans de les seves caracterÃstiques, atès que hi caben unes sis-centes persones. Antigament, era santuari i hostal de pelegrins. D'aquest segon encara es poden veure les restes en ruïnes al costat de la capella. La Mare de Déu del Boscal va ser trobada per un pastor d'Estana i era venerada pels habitants dels pobles dels voltants, des de Banat fins a Estana i VÃllec. S'hi celebra un aplec el 8 de setembre, festivitat de les Verges Trobades. Destaca l'espectacular muralla del CadÃ, amb les Tres Canaletes, el Feixan Ample, les roques Dreta, Grossa, del Mig i Viladre. Del prat, surt una pista en direcció sud que pel Coll de Vanses arriba a Artedó o Adraén. La veureu marcada com a itinerari de BTT n. 2 de la volta al Parc del CadÃ-Moixeró. L'indret és també base per a realitzar ascensions al CadÃ.
Avancem en direcció nord pel camà que passa just pel costat del santuari, deixant aquest a l'esquerra i seguint les marques del GR. L'altra pista, molt més ampla, és la que s'empra per pujar amb cotxe des d'Ansovell. El camà aviat es converteix en un corriol.
2.05 h: Arribem a Ansovell (1332 m.) i el creuem passant per la plaça de l'església. Cerquem l'entrada al poble des de la carretera asfaltada que puja d'Arsèguel. Un cop l'hem trobat, la seguim uns metres per desviar-nos per una pista a mà esquerra (oest). Just entrar-hi veurem un abeurador per al bestiar.
2.15 h: Cruïlla amb tres camins. Agafem el de la dreta que després d'uns minuts ens deixarà a l'inici d'una davallada. Veurem la vall de Vilanova i, a mesura que anem avançant, el poble de Vilanova a l'altra banda de la vall i gairebé a la nostra alçada. El camà baixa fent zig-zag fins deixar-nos al fons de la vall on haurem de tornar a creuar el torrent de Vilanova.
3.05 h: Torrent de Vilanova (900 m.). Creuem el riuet deixant a la dreta una pista que mena a l'ermita de la Mare de Déu de les Peces, damunt del poble d'Alàs (hi ha rètols indicadors). S'inicia una dura ascensió fins Vilanova de Banat. A mitja pujada, trobarem una pista a l'esquerra que no hem de seguir car és un cul de sac.
4 h: Vilanova de Banat (1240 m.). Entrem al poble pel camà de llevant passant pel costat d'un campament de gossos de curses de trineu. El poble queda a la nostra esquerra i seguint el camà sense deixar-lo arribarem a l'entrada de ponent, on hem deixat el cotxe.