Foros
Rutas
Fotografía
Escalada
Debat: Algun seguro mes en zones de roca trencada?
Ara fa casi 1 mes vaig tenir un accident a Regina en el llarg 14 de la Gali (merda ja hi erem eh!!), sortida de reunió sesnse cap seguro, fàcil, no estava trencat estava podrit!! bastant amunt una sabina, bastant per sota dels peus una repisa-rampa... ja ho ensumeu no? donçs si, es trenca el canto i el campió pica en la repisa desde uns 5,6,7 mts? jo que se!, i caic per la rampa de 3º del llarg anterior fins que per fi! m´atura la corda!
Rescat, hospital, quiròfan,etc. Ara estic molt millor.
Comparteixo totalment una tendència cada cop més establerta en la forma d´equipar i reequipar de gent molt curranta en la que es canvien parabolts pels burils o spits vells i es respecten els pitons (o es canvien per pitons nous) i sobretot es respecten les seccions d´autoprotecció (tascons, friends, sabines, ponts de pedra). Penso que és important respectar el equilibri esport-compromís-tendència-caràcter-hostilitat,etc de la via i del que buscaven els aperturistes.
La meva pregunta és prou concreta: seccions sense cap seguro, trencades, amb repisa sota, no fonamentals en la via, no precissament la secció que dóna caracter i personalitat a la via i de difícil autoprotecció, ok? malgrat els aperturistes no hi van col.locar cap seguro us molestaria un parabolete?
Honestament abans de l´accident hagues defensat de no possar-lo tot i que l`haguès xapat si haguès estat (hipocrita de mi!!)ara, ancare no he trobat la resposta. I vosaltres, que en penseu?
Ah! la via (al menys els primers 13 llargs són fantàstics!!
BONES ESCALADES A TOTHOM!!
1 Respuestas
Última respuesta Saturday 29 march 2008 - 20:26
Lamento l´accident i m´alegro de la teva recuperació, que espero sigui completa. Tal i com encentes el debat, pots veure quant té de subjectiu el tema. Si allà cal el parabolt, a quants llocs més caldran?
A mi personalment no em molesta que s´afegeixin assegurances en llocs de perill "mortal" o evident, però n´hi ha molta gent a qui li agrada jugar-se la vida escalant, per a ells forma part del joc, i no sé si tenen raó. I vist el tema del factor 2, abans desconegut, recomanaria anar afegint aquesta primera assegurança.
Dit això, que ja sé que no és cap resposta, si l´aperturista ja no practica, o ha mort, la via hauria de ser "adoptada" per algú, persona o institució, i fer-lis a totes una mica de "manteniment", almenys cada quatre o cinc anys. No cal que em digueu que és un somni impossible, que ja ho sé, però si es tracta de debatre és la meva opinió. Sé de molts que ho fan amb les seves, jo ho faig amb les meves (que són molt poquetes), i es tracta de mantenir el nivell de seguretat (el caràcter) que tenien, no el que tenen vint o trenta anys després, com defensen alguns.
Vinga nois! Que jo ja he escalat avui, i demà hi torno! Que vagi bé!
Si quieres abrir una conversación nueva entra aqui
volver al indice del foro.