assegurar "en condicions"..

La veritat es que sempre va be que algu ens recordi coses que tothom considera obies, ja que son les primeres que ens pasem pel forro.

Per desgracia m´incloc en el grup de la gent que la caga, vaig començar amb cassoleta, i amb l´aparició del grigri l´escalada esportiva va fer un boom, i jo, juntament amb molts d´altres vam passar al grigri.

La veritat es que la meva mentalitat es totalment diferent el via llarga que en esportiva, el fet de tenir un grigir a les mans em fa relaxar-me molt cosa que quant men adono intento canviar.

Fa un temps vaig caure en via llarga i no poc precissament, pero sort la meva companya estava alerta, des d´aquell dia vaig molt mes amb cuidado assegurant, pensant que la corda no s´ha de deixar mai, ja que hi ha vegades que no veus al company. Llegint el teu missatge men he enrrecordat d´ella, i donar-li les gracies per tenir la corda agafada. Dir que la gent vagi amb mes compte.

Dir també que encara que amb el grigri tot sigui mes segur, no poseu les cientes al reves i controleu que les reunions siguin bones si feu el burro. El grigri no es un tot, es una part important que ajuda si es fa servir be.

Merci per la vostra atenció.

ostres i tant.. en via llarga i cistella-reverso etc agafar la corda no és altra cosa que,ni més ni menys tenir la vida del company a les mans,és sagrat,també sobre això podríem dir molt..com ara fer fotos mentre assegures al que va de primer.. queden molt maques si..però el reflexe de les mans en cas de que hi hagi una sacsejada (el coco no pot separar instintivament en una fracció de segon què és més important, si la càmara o la corda) i es podria deixar anar fàcilment.. i bé, que tampoc veig gaires asseguradors/es molt conscienciats/des de no deixar anar la corda en cap moment,prou que ho he vist..encara que en via llarga el tema està en no caure ja que en molts indrets d´això es tracta precisament..de no caure, però.. tu saps per experiència que alguna vegada també es cau i com molt bé dius, sort que la companya estava alerta. Espero que la caiguda no fos greu i que no et fessis mal a part del "susto" res més..

Però allò que ara més em preocupa és aquesta "patxorra" assegurant amb el grigri o la inconsciència o la manca d´interès en aprendre com assegurar als companys amb seguretat fent esportiva,ja que tinc la impressió de que en via llarga la gent està més alerta o té una mica més de cura.. I els accidents que he vist que no són pocs ja i alguns de greus (en escalada esportiva i gri gri). Gràcies per les teves paraules! 

No vull fer d´ abuelo cebolleta, pero...

Jo vaig començar a ssegurar amb vuit. i a pared quant trobabes un buril, li feies petons i saltaves d´ alegria. no existien cursets ni coses d´ aquestes. anaves a escalar amb gent que en sabia mes que tu, i t´ ensenyavem com passar les cordes per le express, com assegurar, com fer nussos, com montar una reunio... i estaves mesos anant de segon, i desmontant reunions. vigilaven tot el que feies, i mica en mica et deixaven fer, ara monta una reunio, ara clava un pito, ara posa un tasconet... ara et foto una colleja per burro...

igual vaig tenir molta sort, pero el que mes aprenies era a tenir respecte pel que feies.

ara es diferent (ojo nomes tinc 41 anys, no soc el bonatti ehhh) el material es collonut, la tecnica esta super depurada, pero la gent no sap el que fa (una part) estic fart de veure gent que per calentar fan 6b, i despres estan de xerrameca mentre tenen el gri gri agafat amb una ma, xapant malament... i fent fotos. 

no es que no sapiguen assegurar amb gri gri. es que en realitat no saben el que estan fent. obsessionats pel grau,  amb la seguretat que donem els mitjans actuals (benvinguts siguin) no tenen sensacio de perill ni de responsabilitat.

l´ escalada, com a esport d´ aventura esta de moda. i qualsevol es creu que pot anar a fer qualsevol cosa... i per mi requereix d´ un aprenentatge, una confiança, una complicitat ... que nomes s´ agafa amb anys i experiencia. i un esforç que molts no estan disposats a fer.

Per cert, no parlo del colectiu escalador en general. parlo d´ una part del mateix. no crec que els iaios ho fessim millor, la diferencia era que erem menys, i els mitjans eren uns altres.

quin toxto m´ ha quedat... d´ abuelo cebolleta total.

Supongo que hay dos formas de hacer las cosas, porque hay que hacerlas y porque amas hacerlas. Y la montaña tampoco exime este concepto.

En el momento que amas la montaña, la respetas de veras, y cuando la respetas eres consciente de lo que conlleva porque la conoces, tus buenos y malos momentos en ella, todo lo que te brinda y o todo lo que te quita. Un compañero llorando de alegría por un amanecer de postal en los Andes un o un compañero muerto en al norte del Vignemale. Amar es conocer, aunque no siempre conocer es amar. Creo que es lo que distingue un escalador, montañero o excursionista de quien no lo es.

Espero que se interpreten las palabras y el por qué de ellas, pues aunque puedan parecer una tontería no lo son tanto. Como Ricard, aunque yo soy algo más joven, también aprendí de la vieja escuela, donde la metodología aunque a veces muy básica en actos, es muy consciente y consecuente con ellos, y de una ética hacia el entorno, los compañeros y uno mismo.

Evidentemente todo el mundo puede ir donde quiera y actuar de la forma que crea oportuna siempre que no interfiera en los demás, no seré yo el que juzgue o el que intente instruir que la montaña ni es un gimnasio ni una pista de pruebas a competición, allá cada cual.

Para cerrar, y creo que es importante lo que se ha mencionado: es que una cordada ha de tener confianza el uno con el otro, es primordial. Y cuando uno escala según que vías (con más inri las clásicas) debe tener la mente fría y no preocuparse por el otro extremo. A mi mismo me han asegurado alguna vez pasando de todo, mirando las musarañas, fumando o mirándose los cordones de los gatos y la verdad... me pone de los nervios (literalmente).

Perdonad de tostón y para cerrar:

Con mi más o menos experiencia sigo SIEMPRE este rito:

1. Mirar los nudos siempre que estén pasados por los correspondientes aros del arnés y éste bien cerrado.

2. Asegurarme a dos puntos en la reunión. (ballestrique con cuerda y una baga larga)

3. Cerrar los mosquetones de seguridad.

4. Mirar atentamente si está bien puesto el DESCENSOR por mucho que lo tenga por mano.

5. Estar pendiente con el final de la cuerda en rápeles.

P.D: Recordad que los accidentes normalmente no son por causa de inexperiencia, si no por la confianza y relajación de la experiencia.

tècnica i material evolucionen amb el temps, lo que no vol dir que lo que es feia avants fora erroni, tan sols adecuat al moment i al material de l ¡´època.

vaig començar a escalar amb bota rígida (ven-suri-ven e.g.), posant moscates de ferro -no express-, encordat a la cintura, assegurant d´esquena i rappelant amb dülfer (ho heu provat al trencabarrals? jo sí, i us puc assegurar que vaig acabar com un cuc d´arrugat) -i no soc "gaire" mes gran que "l´abuelo cebolleta"-.

he aguantat vols amb un dinamic, m´han aguantat vols de 14m amb un 8 sobre un burí -a la "charter" de la villaverde a terradets-...i he anat a terra des de 4m mentres la MEVA dona () em baixava amb el gri-gri (mai li ha agradat, tot s´ha de dir).

crec que totes les tècniques s´hauríen de coneixer. que sempre ens poden fer sortir d´una situació, malgrat que la tècnica i el material ens façi sentir alló de "aixó es millor que..." i que "amb aixó no hi han problemes". cap eina es prou bona -o pot ser nefaste- si no es sap fer servir.

no fa gaire a subirats, tenint la xapa a l´alçada del melic, s´em van anar les mans i vag volar 6m!. desprès vaig saber que el company m´assegurava assegut a terra mirant el paissatge ( d´esquena a la paret) i que quan va sentir el meu crit es va pensar que volia corda... (no comment).

el tema crec que es que l´escalada s´ha popularitzat tant, està tant a l´abast de tothom, que qualsevol que es compra "lo+plus" en material, que el pujen 1 día a escalar i li FAN fer un 6b, es creu que ja sap escalar. fa 41 anys que escalo -en tenia 7 quan vaig fer la portella petita-, i de vegades encare tinc dubtes de si ho faig  "segons norma". segueixo aprenent i no oblidant.

(jejeje, hi algú deia que s´enrrotllava...)

karles

Hola, contestando a la primera pregunta, la inicial, la del hilo quemado, no hace falta que te canvies el arnés.

Te aseguro que hace falta bastantes mas cosas para que sea peligroso usarlo.

Por definicion, no seria lo mas correcto ir quemando hilos, y que te lo diga el de la tienda seguramente menos aún, pero...

Visto lo visto, tranki. Ya se que no sirve de nada que te lo diga yo que no me conoces de nada, pero como lo preguntas aqui...pues me pillas contestándote.

Si quieres quedarte mas tranquilo, lo mejor es que vayas a una tienda y lo preguntes o a algun escalador de referencia que conozcas...

Saludos!!