S.f.c. "Jaja"

Hola! Perdoneu que ho trobeu tan buit! Sovint consulto aquest fòrum perquè té molta participació i no és gens elitista, per això m'agrada, perquè tothom hi té cabuda, tothom té alguna cosa a dir.

En quant a mi, allò que més m'atrau de l'escalada és l'entorn en el que es fa, que m'omple de sensacions des de que m'allunyo de la carretera o de la última pista transitable, de vegades són els racons més feréstegs els que més em fan gaudir de l'escalada, malgrat que potser no tinguin una roca perfecta, tot i que si poden ser les dues coses a la vegada molt millor! També disfruto amb la convivència de la cordada, conèixer les persones i compartir amb elles aquests moments és un bon tros de felicitat que m'emporto i això no té preu.., finalment el preciós regal del paisatge quan acabes la via, junt amb la satisfacció d'haver-ho aconseguit.

Un fenomen curiós i amb un "alt valor terapèutic" és el fet de que quan escales tansols penses en el moment present, el moviment que faràs, si fas esportiva gaudeixes quan et surten els passos i els sents com una coreografia armònica.., o si és clàssica descobrir cap on va l'itinerari o quina assegurança pots posar.., i estàs tan concentrat en el que fas que encara que sembli mentida en aquells moments no tens cap preocupació. És màgic, tot i que ja te'n dóna uns quants de maldecaps la via ja.. Però són molt diferents dels de cada dia. Així que sempre que es pugui procuro disfrutar de la natura, l'escalada, la gent i la muntanya ja que fer-ho dóna encara més vida a la vida.. i allarga el temps, el temps..., aquest bé que la vida ens dóna i que també ens va prenent.

Aquesta és una foto que em porta els bons records d'aquell temps on tot era descoberta i de la persona que em va ensenyar a gaudir d'aquest món, un Àngel escalador amb molta classe.