Tandebò algun dia siguem capaços de trobar l´equilibri per deixar de ser una plaga.
La humanitat som "la plaga" i tot ho arrassem al nostre pas.
Tenim sort els qui podem o hem pogut apreciar la natura i el seu univers, un petit paradís que perilla enmig de la barbàrie, tenim molta sort els que hem pogut gaudir assolint un cim, caminant enmig de paratges que ens són meravellosos als nostres ulls, en part se m´acut que no ens ho mereixem..., però malgrat tot, encara queda bondat a dins nostre i es tracta de cultivar-la i viure al màxim en acord amb un mateix i els propis ideals, no deixar-se arrosegar per "les pestes".
Si quieres abrir una conversación nueva entra aqui