Busco gente, Encuentros, Quedadas

JoangmSunday 16 january 2011 - 15:48:13

El país AMB la Motxilla

Jo que des de fa força anys tenia un futur laboral amb previsió d´extingir-se: les reparacions d´aparells electrònics, també pensava que quan arribes l´hora m´agradaria recórrer el país amb la motxilla.

Ja sé que és una proposta insòlita i que el títol recorda aquells reportatges del Labordeta "Un pais en la mochila", però justament és això. Probablement el millor seria començar per la xarxa de senders GR, per exemple fer tot el GR7 de nord a sud fins a Tarifa, o de sud a nord si comencéssim ara a l´hivern. O qualsevol altre.

Òbviament aquesta no és una proposta per a tots els públics. A més de la disposició d´un període de temps indefinit cal ser bon caminador o caminadora, tenir sentit positiu per fer front als inconvenients que vagin sorgint, ..... I a mi em sembla que un grup de quatre o cinc seria ideal.

En definitiva aquesta és una proposta d´excursió recorreguts indefinits, d´inici indefinit i durada indefinida. I si fem grup entre tots ens organitzem i decidim.

També es podria fer alguna cosa similar en BTT.

Si a algú li va bé que es posi en contacte.

3 Respuestas Última respuesta Tuesday 31 may 2011 - 12:56

Joangm Tuesday 31 may 2011 - 10:34

Jo i la natura.

Ara entenc una mica més aquells que van sols dexcursió o be viatgen sols, tot i que jo preferiria anar ben acompanyat.

Ha sigut una bona experiència anar tot solet tants dies per aquells mons de déu. Al principi no macabava de creure que sortís bé; pensava que men tornaria aviat a causa dun rampell de soledat, però lhe acabat i de soledat res de res, excepte el diumenge 15 a la tarda que hi va haver una tempesta i em vaig aixoplugar sota un cobert de la pista poliesportiva de Las Planas de Castellote, un poblet en el qual viuen deu o dotze persones i no hi ha ni botigues ni allotjaments de cap mena. Allí vaig posar la tenda i veient passar la tarda plujosa sem va fer llarga lestança.

Després de la tempesta va venir una llarga calma, només interrompuda per algun curt i lleuger ruixadet de tarda adient perquè no saixequi pols. La calma va durar fins al darrer dia, el dijous passat quan vaig arribar a Villel, el darrer poble del GR-8.
Encara bo que vaig prendre la tenda, i reconec que mho vaig haver de pensar molt abans de marxar degut als consells dalguns amics de no prendre-la, i també per lelevat pes de la motxilla augmentat més encara per la resta de material de pernocta: sac, aïllant, matalasset inflable, i agreujat quan arribava el cap de setmana perquè calia carregar teca per a dos dies. Ara us puc assegurar que sense la tenda la meva fita de recórrer tot el GR-8 hauria fracassat.

Lestil de mourem:

Vaig decidir prendre la tenda per què, malgrat el pes, em donava total llibertat de progressar al meu aire en lobjectiu de caminar tot el GR-8. La idea era que fins aquí arribo i aquí em quedo, sense presses, sense obligacions i gaudint de la ruta (o patint-la segons el punt de vista)

Bany en els rius i barrancs, i també neteja de roba, vaja com a les pel·lícules. Naturalment ja tenia previst que alguns dies tocaria anar a un allotjament per a reposar i depurar la higiene personal i de la roba.

La motxilla:

Una samarreta "tècnica" de manega curta, una samarreta de mànega curta de cotó, una samarreta "tècnica" de mànega llarga dhivern, uns calçotets, un parell de mitjons, un folre polar prim, un folre polar normal, un cangur, un buff, un turbant (per la suor del front), xancletes, manta alumini, una mini ampolleta de shampoo, una mini pastilla de sabó, dues maquinetes dafaitar, una mica de dentifrici, raspall dental, una tovallola petita, pantalons impermeables, impermeable pel cos, impermeable per a la motxilla, sac de dormir 1 kilo, matalasset inflable, aillant, fogonet càmping gas i recanvi de gas, carmanyola dalumini, tassa metàl·lica, cullera i forquilla, navalla multiusos, dos encenedors, ulleres de sol, mocadors paper, paper WC, llum frontal, brúixola, mapes i guia, mini trípode, màquina de fotos i tres bateries, gps i 6 piles, receptor de ràdio (per saber les notícies i el temps), telèfon i carregador, xiulet, bolígraf, una mica de farmaciola: esparadrap, aspirines i Ibuprofè, crema solar, la tenda, 2 litres daigua i menjar.

No vaig fer servir la samarreta "tècnica" de mànega llarga dhivern, ni el cangur, ni els impermeables. Tampoc una de les bateries per la màquina de fotos.

Allotjaments:
De masos oberts i amb condicions mínimes per a fer nit només en vaig passar un abans darribar a Las Planas de Castellote, la resta estan ensorrats o són corrals de bestiar. Pot ser que algun tingués una part bona per a pernoctar però estaven tancats amb pany i clau.

Albergs al pas del GR-8: el de Fontdespatlla (nit), el de Fortanete, el d´Aiguaviva: Albergue juvenil Ermita de Santa Bàrbara no existeix però surt a internet: http://www.redaragon.com/turismo/alojamientos/default.asp?accion=pagina&Alojamiento_ID=2604 , i avui cercant per internet he trobat això: http://www.aiguaivaviva.com/modules.php?name=News&file=article&sid=46 Un altre exemple de malbaratament de diners públics. OOOLEEE.

També nhi ha un a Valbona però estava tancat i aquell dia vaig anar -de part de la mestressa del restaurant on vaig dinar- a una casa que llogaven habitacions a 18 , 3 més que el preu de lalberg però sens dubte molt millor. A Camarena també hi ha un alberg, però vaig preferir allargar la meva ruta fent un trosset del GR-10 i vaig fer cap al refugi Rabadà-Navarro, de la FAM. El guarda, un noi jove que sentretenia escalant en el rocòdrom del refugi amb un amic, va quedar sorprès de tenir un client. Vam sopar els tres plegats. Heu sopat mai amb el guarda dun refugi? Ell em va dir que per allí no passa ningú, només tenen feina a lhivern si és que hi ha neu a Javalambre. Passa que la FAM vol tenir els refugis oberts tot lany, i suposo que li deu pagar el sou, que sinó.... Un refugi magnífic, nou, gran, amb habitacions de quatre places amb bany situat en un indret pel qual no passa ningú. Què en penseu? I en canvi a La Renclusa han fet una gran cagada, penso jo si ho comparo amb aquest i altres.

De refugis en vaig passar cinc:
- El de Fontferrera (nit). Era dilluns i el guarda hi era, havia obert per a donar de sopar a un grup de quatre que feien Estels del Sud. Si amb un grup de quatre li surt a compte anar-hi, quan té ple es deu "folrar".
- El del Higueral: una antiga casa rehabilitada, amb lliteres de fusta envernissada i matalassos per a unes 45 persones, i instal·lacións d´aigua i elèctrica que no funcionen -les plaques solars no hi són i només hi han les bateries fetes malbé en un bagul a la mateixa habitació-, i baters i dutxes en un compartiment separat, situat en un paratge sense vegetació ni cap barranc ni rierol amb aigua. Al meu parer és un de tants exemples de malbaratament de fons públics.
- El refugi forestal Tamborero (nit), situat uns 200 m. apartat del GR-8, amb una part oberta que serveix de bater en lloc de refugi (deu ser molt complicat anar a cagar al mig del bosc en un refugi que ja està al mig del bosc), i una part tancada (ara oberta), neta, amb taula i bancs, llar de foc i llenya a dojo.
- El refugi forestal de La Chaparrilla (nit), amb taula, bancs, llar de foc i compartiment per a dormir a terra sobre unes plaques de porexpan mig trinxades.

- El refugi Rabadà-Navarro (GR-10) (nit)

Si podia fer nit a cobert millor que a la tenda, perquè la majoria de dies a les matinades hi havia molta humitat i la tenda costava deixugar, encara que procurava posar-la de manera que li toqués el sol de bon matí.

Recorregut, paisatge i pobles i gent:

Hi ha de tot, com passa sempre en rutes llargues.

Muntanyes, muntanyes i més muntanyes. Inacabables muntanyes. Profunds barrancs, grandiosos boscos, prats verds, rius, pobles plens dedificis històrics. Olors de les farigoles, dels romanís, dels espígols, de les flors de tants colors. Els sons dels ocells fins i tot durant la nit.

Els trossos que menys em van agradar van ser de Beceit a Fontdespatlla, que es passa molt per conreus; i de Valbona a La Puebla de Valverde que es va durant set o vuit quilòmetres per unes rieres de grava molt incòmodes de caminar.

La gent, la poca gent que es veia en els pobles, em mirava tal com ens miren els aborígens quan visitem un país de l´Àfrica, o el Nepal, la diferència és només que no hi han nens, o nhi han pocs, i no demanen caramels o bolígrafs, tampoc es sorprenen dels estris electrònics com la màquina de fotos o be del gps. La gent no em veia com la gallina dels ous dor tal com passa en aquells països. A part dels pobles, pels camins no vaig trobar absolutament ningú.

Una cosa que em sorprenia es que tot i haver-hi en cada poble un o dos cartells grans d´un metre dample, o més, explicant el GR-8, situats a lentrada i a la sortida del poble, amb uns suports i teuladeta de fusta, ningú sabia que és el GR-8.

Entrant a Alcalà de la Selva vaig veure un camp de futbol de gespa, o d´herba, i al costat un pavelló poliesportiu. Vaig quedar parat que aquell poblet tingués aquesta installació. . En aquest poble vaig comprar i de pas, encuriosit, vaig preguntar els habitants del poble, uns 400. ¡Caram! i teniu pabelló esportiu? La resposta va ser la suposada: sempre està tancat i no es fa servir per a res. No sé si a Catalunya hi ha algun poble de 400 habitants que tingui pavelló poliesportiu, encara que a Tavascan hi ha una pista desports adossada a un edifici amb uns grans vestuaris i dutxes que no tenim ni a l´Espluga. "Ojos que no ven corazón que no siente" , o quant més en sé menys ganes tinc de saber-ne.

Mapes, guia i senyalització:

Com que vaig ser durant molts anys cuidador del GR-171.4, i també em vaig iniciar a la muntanya fent GRs, tinc clar que els GR es fan amb la guia. Abans de marxar vaig escanejar i imprimir la guia GR-8 de Prames. Resulta molt còmode dur plegadet a la butxaca el full de paper corresponent a la guia del tram se sender que es va recorrent, i no pas dur el llibre a la motxilla. Els mapes subministrats amb la guia estan bé, però el que correspon al tram de Fortanete a Valdelinares no es correcte perquè es va fer un nou traçat del GR-8 degut a que per on anava ara es carretera. La guia explica el nou traçat (no pas exactament com està pintat) i en canvi no han actualitzat el full de mapa corresponent.

Puc dir amb gran satisfacció que la guia està força ben explicada i que amb el full corresponent a la butxaca va ser poc complicat seguir el GR. Com a mínim li donaria una nota de 9 sobre 10.

En canvi sobre la senyalització no puc dir el mateix, tot i que en general no està malament, si que es nota que no l´ha fet un excursionista. Algunes zones fa força anys que no es repassen i altres tenen un criteri de senyalització que a mi no em sembla correcte. Hi han alguns trams complicats de seguir pel fet de que els senders estan molt perduts o del tot, i solen estar lluny daccessos amb vehicle, i no hi han senyals. En canvi hi han trams de pista en els quals es poden veure dues senyals en les roques i a més una estaca de fusta pintada amb el senyal del GR. Hi han roques a terra que tenen la senyal massa baixa en lloc de tenir-la tant alta com es pugui, i les herbes la tapen. També hi han inicis de senders amb senyals poc visibles i en canvi un bon tros endins hi ha una estaca amb el senyal del GR, la qual al meu parer hauria destar a linici i no pas 300m més enllà. Diria que segurament que ho ha fet alguna empresa daquestes que no en tenen ni idea i sestalvien la feina si poden, si cal caminar massa dons no hi van. Pot ser el tram més mal senyalat és el que va de Camarena a Riodeva i fins a Villel.

El gps va ser útil en alguns trams, i a vegades servia per a confirmar que anava pel camí correcte. Normalment el duia apagat.

Nota pel que fa a la senyalització:7.

* * * * * * * * * * *

Nous horitzons, noves sensacions.

Pirin00b Tuesday 31 may 2011 - 12:04

Un gran resum, Joangm. Trobo que té informació útil i interessant, seria una llàstima que amb el temps quedi amagada a les profunditats del fòrum... si m´ho permets, et suggereixo que ho pengis coma relat o article en el teu blog de Madteam, aquí poca gent el trobarà...

Gràcies per l´esforç d´escriure les teves impressions i felicitats per l´activitat, és un GR menys conegut que d´altres però té bona pinta

Salut!

Macc Tuesday 31 may 2011 - 12:56

Un magnific resum de les teves aventures/impressions.

Estic d´acord amb el que diu Pirin00b, si poses el relat al blog i li sumes una galeria de fotos aniria molt be per poguer consultar-lo al futur.

Aqui al foros (crec) quedaria mes amagat.

salu2

Si quieres abrir una conversación nueva entra aqui

volver al indice del foro.