PICS DE LAVANS I MEDACORBA

Situats a cavall de Catalunya, Andorra i França, l’ascensió a aquests dos pics per la via descrita és força atractiva i més fàcil del que pugui semblar un cop estem al coll que els separa.
Punt de sortida i arribada: pàrquing de la Molinassa (1810 m), a la pista que dona accés al Refugi de Vall Farrera. Seguim la pintura i fites del GR11 en direcció Andorra. El sender s’alça lateral al Pla de Boet (1881 m) amb una perspectiva del mateix. En poca estona entrem al petit i encisador Pla d’ Arcalís (2015 m) on les aigües del Riu de Baiau s’escampen de forma lenta i sinuosa entre prats i bosc de pi negre abans de caure amb força fins el Pla de Boet. A la nostre dreta el Pic de Gerri i la Serra del Clot de l’Olla. Al nostre davant el Pic de Lavans vigilant-nos en tot moment.
Més amunt el sender planeja per la Socalma (2151 m), als peus de la Coma d’Orri i Pic d’ Ascorbes. A partir d’aquí l’ascensió és progressiva. Vistes al nord del Port de Boet i Pica Roja. Rodegem les estivacions del Serrat de la Coma d’Orri arribant a les aigües immòbils que reflecteixen com un mirall el Pic d’ Ascorbes dels Estanys de mateix nom (2373 m). Els primers raigs del matí marquen la fosca silueta de la Serra i Pic de Lavans, la Roca Entravessada; entre aquests ja s’insinua l’extrem occidental del Medacorba. Just davant nostre es comença a obrir el Circ de Baiau.
Seguim el GR. Quan veiem per l’esquerre l’ Estanyet de Baiau, al fons de la Coma del mateix nom, hem de deixar el sender pirenaic (2442 m). Si mirem cap a munt veurem la tartera tirosa que separa el Pic de Lavans i el Medacorba. Sense camí evident es baixa a tocar d’aigües de l’ estanyet (2403 m) i comencem l’ascens pel marge esquerre de la costeruda tartera buscant els millors llocs per posar els peus i no retrocedir. No trobem caminoi ni fites. Després de superar els 345 m de desnivell arribem al Port de Medacorba (2748 m). És el tram més feixuc de l’excursió. A l’esquerre tenim el Pic de Lavans i a la dreta el Medacorba.
Juntament amb en Marc comencem l’ascensió cap el Lavans. Ara si que es veuen les fites descrites per altres muntanyencs. Les seguim primer per herbei i després per terreny rocós de forta pendent que obliga a ajudar-nos amb les mans. En un punt ens despistem i pugem de forma directa per una llastra pètria que sembla fàcil però amb un pas aeri al final després del qual s’arriba al punt culminant (2896 m). Vistes espectaculars miri on es miri. Veiem la cresta horitzontal i el punt cimer del Medacorba amb la seva agresta cara nord.
El descens entretingut el fem seguint, ara sí, les fites que com sempre busquen els millors passos. En uns 20 minuts tornem a estar al Port de Medacorba on ens esperen l’Àngels i la Marta. Des d’aquí la cara nord del cim és vertical i sembla que hi ha poques opcions per accerdir-hi. Però tal com expliquen les referències, si ens fixem bé veurem la canal d’ascens que queda una mica a l’esquerre del port i que es fa més evident a mesura que es va pujant. Hem de localitzar un gendarme rocós que quedarà a la nostre dreta. La rosta canal es va estretint progressivament essent necessàries les mans per superar els darrers metres. Un cop hi ets és menys difícil del que sembla des del port. La sortida és una bretxa a la cresta cimera (2900 m). Veiem per primer cop els Estanys i la Collada dels Estanys Forcats al límit amb Andorra. Al davant mateix el cim de la Roca Entravessada, més enllà el Pic de Coma Pedrosa i part del Circ i Estanys de Baiau.
Només hi ha que superar poc menys de 200 metres fins la punta més alta de la cresta sense perdre pràcticament alçada. Els primer tram el farem per la banda catalana per dessota de la punta més occidental, després ens alçarem per l’aèria i estètica cresta superant algun ressalt fins el cim del Medacorba (2915 m). Punt on coincideixen el Pallars Sobirà (Catalunya), l’ Ariège (França) i la Parròquia de la Massana (Andorra). El dia és net i clar i la visibilitat excel·lent en totes direccions. Es poden identificar la major part dels cims pallaresos limítrofes amb França i també els andorrans. Vall de Solcem, estanys de ...
El descens es fa seguint fites per terreny molt descompost tenim com a referència sempre visible la Collada dels Estanys Forcats (2743 m). Connexió amb la variant del GR11 que entra a Andorra pel Pla de l’Estany. Nosaltres el seguirem cap els Estanys i Circ de Baiau que es va obrint a mesura que anem perden alçada. Identifiquem el Refugi de Baiau que ens pot fer servir d’aixopluc en cas necessari. Podrem gaudir de les vistes de la Roca Entravessada, Pic i Portella de Baiau, Agulla de Baiau, Pics de Sanfonts i de Vallpeguera que tanquen aquest petit però atractiu circ.
Trobem el sender del GR11 que entra a Andorra per la Portella de Baiau. Sense arribar al Refugi metàl·lic fem una drecera reprenen el camí marcat més endavant. Des d’aquí es té una bona perspectiva dels dos pics assolits i la feixuga tartera que els hi dóna accés.
Sense pressa desfem el camí tornant a gaudir d’aquest entorn privilegiat i fixant-nos en detalls que al matí ens han passat desapercebuts.
Dades Twonav Anima: Temps total, 10:49 h; distància amb alçades, 15’95 Km ; desnivell +, 1336 m ; desnivell -, 1222 m

index fotografia